Crònica de la Revolució

Llegir avui críticament una crònica periodística de la Revolució del 36 a Catalunya és un exercici saludable. En aquest cas es tracta de la visió fresca i immediata d’un periodista jueu-alemany d’esquerres, doctorat en economia i que, fugint del nazis, acabarà a l’Argentina, on va morir el 1963. “Los de Barcelona” és una crònica tancada a París l’1 de maig de 1937, just la setmana en que va esclatar a Barcelona l’enfrontament armat que va sotmetre totes les forces revolucionaries al govern de la República. Es a dir, quan el llibre es va publicar a França gran part de la fotografia que Hanns-Erich Kaminski fa de Catalunya ja sortia moguda.

L’autor no escriu per a nosaltres, per la posteritat o per la història. Escriu la impressió immediata de la seva estada de sis mesos a la Catalunya on tot el sistema, econòmic, polític i social, ha col·lapsat, les elits s’han fos, i el poble ras intenta construir un món mou. En fa una fotografia. Retrata un instant. Pren partit per la revolució. Mostra admiració per l’ètica i els valors humans dels protagonistes de la revolta, pels anarquistes, però també pels comunistes i pels d’Esquerra. Però ho fa amb realisme i sentit crític, assenyalant les febleses i les ingenuïtats que planen sobre el procés revolucionari. I acaba assenyalant la seva incertesa:

“¿Será la primera fase, quizás la última de la Revolución catalana que lucha contra los opresores seculares de España? ¿Solo quedará de esta lucha sublime una de esas páginas épicas de la Historia en las cuales la humanidad ha enterrado ya tanta esperanza y tanto entusiasmo? ¿Triunfará la Revolución sola, sin ayuda de nadie, aislada del extranjero, frente a sus enemigos, a despecho de todos los fascismos unidos y desencadenados contra ella, y a despecho de todos los saboteadores, los dejados, los dudosos?”

Ara sabem la resposta. Però després de llegir diverses versions històriques del que va passar durant la guerra, i amb la visió dels que vivim avui aquí, m’han interessat unes quantes impressions recollides per Kaminski sobre el terreny aquells dies.

La primera és el paper dels sindicats: “Mucho más importante que los partidos son los sindicatos. Es difícil explicar esta evolución. Verdaderamente la influencia de los anarquistas no ha sido poca. Ninguno de los numerosos partidos de izquierda era suficientemente fuerte como para organizar solo a las grandes masas. Y, sobre todo, el sindicato como apoyo político y económico parece corresponder al carácter independiente y poco dócil de los proletarios catalanes. En todo caso, es un hecho que los sindicatos son los verdaderos pilares de la Revolución en Cataluña.”

Quantes coses d’interès! La primera, una reflexió d’actualitat. Fa pensar en la força dels sindicats a Catalunya avui, l’afiliació, el paper en els acomiadaments, l’actitud en la negociació, la influencia  política… Sembla que no hi ha cap continuïtat amb aquella classe obrera que va frenar el feixisme durant uns mesos el 36. Ha desaparegut? És una altre?

La segona, Kaminski havia viscut a Alemanya, a Itàlia i a França i es mostra sorprès i li cal explicar i especificar el paper dels sindicats en la Revolució. Es a dir, la dinàmica política i social de Catalunya era singular i diferenciada respecte a la resta d’Europa. La Revolució del 36 és un cas molt especial i una referència històrica molt important per a tot moviment de resistència a l’opressió. Arreu.

La tercera, l’autor subratlla un i altre cop el caràcter específicament català de la Revolució. Parla molt del caràcter espanyol amb forces tòpics europeus sobre Espanya i els espanyols, però posat sobre el terreny diferencia el que passa a Catalunya del que passa a la resta de l’Estat. Potser el seu testimoni té valor quan es discuteix sobre si Catalunya com a tal va ser derrotada en la guerra.

Un últim comentari. El llibre té més d’una errada històrica sobre Catalunya i Espanya. El periodista resol amb referències vagues i tòpiques alguns antecedents i contextos del que explica. A tots els periodistes ens ha passat. Escrius ara i aquí perquè es publiqui demà. I ell escriu amb passió, però és independent i honest. No enganya a ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s