Pàmies escriu sobre el que té més experiència: escriure. I ens transparenta les sensacions, emocions i reflexions que li genera el fet d’escriure sobre què escriu. Això sí, poca teoria i molta vivència. Al final queden Pàmies i el relat de Pàmies escrivint.
Té interès? Home, ens parla d’un personatge públic. D’un entorn i una família que, per una generació de catalans d’esquerra, són afers i personatges públics. És a dir, escriu sobre un imaginari col·lectiu compartit. I en aquest context posa lletra a idees, sentiments, anhels i frustracions properes al lector (suposant que el lector sigui de certa edat i vivència social).
Aquesta és la funció de l’art. Expressar allò que el públic viu, però li costa comunicar i, per tant, troba satisfacció en l’obra on s’identifica. Si algú pinta o escriu alguna cosa que només té significat per ell mateix, serà art fallit. De moment, perquè de vegades l’obra guanya sentit al cap del temps. També n’hi ha que el va perdent.
Pàmies escrivint les seves dèries ens reflecteix a uns quants i el nostre temps. Gràcies.
Referència: A les dues seran les tres. Sergi Pàmies. Quaderns crema, Barcelona 2023.
Som el que comuniquem 