Què és la vida? Allò que fas quan surts de treballar, el cap de setmana, les vacances… I què és treballar? Allò que estàs obligat a fer per tenir dret a la vida.
Aquest és l’ordre natural en la visió socialment compartida de la cultura occidental. L’escola no educa, prepara per al mercat laboral. La presó rehabilita a través de la formació professional. Treballar és la condició per no caure en la marginació…
La dreta propugna la supressió de tota ajuda social perquè, com diu Suella Braveman, exministre de l’Interior de l’actual govern britànic, els marginats (els “homeless”) “són persones que han escollit un estil de vida que perjudica la societat”. En altres paraules: qui no treballa és perquè no vol i no té dret a viure en aquesta societat.
Per l’esquerra l’objectiu és la plena ocupació. És a dir, que tothom treballi perquè tothom té dret a viure. Per tant, el dret a viure està condicionat al deure de treballar.
És un dilema interessant. ¿L’objectiu hauria de ser que tothom tingui feina o que ningú hagi de treballar per viure? Què en pensa la gent? Qui guanyaria unes eleccions: qui prometi la plena ocupació o qui plantegi que ningú haurà de treballar mai més? Quina de les dues promeses és més creïble? Quina és més lògica en la cosmovisió vigent? Ens atrevim a pensar diferent?
En el seu llibre Kathi Weeks desconstrueix “l’ordre natural” del treball assalariat. El sistema actual (el capitalisme) ha creat una confusió interessada entre el “treball”, com les tasques necessàries per produir i reproduir la vida social, i el “treball assalariat”, com a venda o alienació d’una porció de les nostres vides a canvi dels recursos necessaris per viure la resta del temps.
“Treballar” és el menys “natural” que fem. Weeks analitza a fons el problema, des del punt de vista de la història, la filosofia, el marxisme, el feminisme, de les implicacions socials, polítiques i econòmiques, dels moviments que han qüestionat el treball assalariat… El llibre dona per mil reflexions. Però la primera conclusió és: d’aquí és difícil sortir-ne, perquè és un repte col·lectiu i cal un agent social de pes i potent per fer possible qualsevol canvi.
La seva proposta és que el primer pas per activar un moviment social en aquesta direcció seria impulsar les demandes de reducció de jornada i la renda bàsica. Però només com un primer pas, perquè són demandes que no plantegen el problema essencial: l’alienació pel treball assalariat.
Molt a pensar i repensar… però que el fet de pensar no ens impedeixi actuar… és a dir, viure.
Referència: El problema del trabajo. Feminismo, marxismo, políticas contra el trabajo e imaginarios más allà del trabajo. Kathi Weeks. Traducció i edició, Álvaro Briales Canseco. Edita Traficantes de sueños. Madrid 2020 (original en anglès 2011. Hi ha coses que ens arriben deu anys tard).